Com a fil conductor es relata la lluita d’un jove flixanco, Ferran Reyes, que vol portar la fibra òptica al seu poble. Com tants altres veïns de les Terres de l’Ebre i altres zones rurals catalanes, en acabar els estudis universitaris a Barcelona en Ferran no pot tornar al poble per falta de perspectives laborals. El seu no és un cas aïllat, teletreballar des del municipi natal és un somni per a molts, però la manca d’infraestructures de transport ho impedeix. Les terres de l’Ebre han perdut un 5% d’habitants en els últims deu anys, seguint la tònica present a tot l’estat espanyol. Les connexions ADSL, mitjà de transport que permetria revertir el despoblament, són massa lentes i inestables i impedeixen teletreballar en condicions. Només la fibra òptica ho permet, però els veïns i veïnes de les comarques ebrenques no tenen accés als cables que Telefónica hi ha desplegat amb fons públics de la Generalitat. Per això en Ferran crea juntament amb altres ebrencs la plataforma ciutadana #enstoquenlafibra a través de la qual reclamen que les autoritats competents els donin accés a la fibra.

Tot i les repetides promeses del Govern durant l’última dècada de fer arribar la fibra òptica a tots els pobles de Catalunya, al 2021 (any d’estrena del documental) la meitat dels municipis catalans segueixen sense tenir-hi accés. Cansada d’esperar, la plataforma #enstoquenlafibra decideix doncs posar-se mans a la obra i construir la seva pròpia xarxa de fibra òptica seguint el model de Guifi.net, una fundació sense ànim de lucre i amb recorregut que promou la creació de xarxes obertes, lliures i neutrals, basades en el model de comuns. La llarga lluita culmina en la creació de la xarxa GRETA, seguint el model econòmic dels comuns, una manera de fer ancestral que viu un ressorgiment arran del Premi Nobel d’Economia atorgat a Elinor Ostrom l’any 2009. L’arribada de la fibra òptica també suposa pels habitants de les terres de l’Ebre l’esperança d’un desenvolupament econòmic i la possibilitat de frenar el despoblament rural.